To AGM

Avui he somniat amb tu, que ens despertàvem junts. Era el millor que ens passava. Els nostres cossos s'havien adaptat a la perfecció, encaixàvem clavats i ens coneixiem la olor. Era meravellós obrir els ulls, o ni això!, i sentir que hi eres tu. Érem joves, potser, per sentir allò. Després, al llarg del dia, potser s'espatllarien moltes coses, i jo oblidaria lo bonic que era despertar al teu costat, però demà, de nou al matí, tornariem a llevar-nos junts, coordinats, compentrats, amb les mateixes ganes de llevar-nos - de vegades moltes, de vegades molt poques-. Em vas estimar sempre, bé que ho sé. Perdona'm, jo no, jo vaig deixar que m'estimessis per poc a poc, deixar d'estimar-te primer a tu i després a mi i acabar trista sense res que donar-te. Perdona'm, hagu´çes pogut conformar-me, ho sé. Però no estic feta per això. Visc de passions extremes i no hagués sabut quedar-me a casa, al teu costat, a l'espera d'hun home que encara que per mi, no era el meu,o millor dit, que encara que era el meu, no era per mi. Ni ho serà mai. Però que bé que dormiem junts, que bé que et coneixies les meves corves i el meu pijama. Et desitjo que estiguis bé. I espero veure't algun dia, sense rencors, feliç sense mi.