domingo, 1 de abril de 2007

SI EXISTEIX UNA MEITAT...

"(...) LI DIRIA....".

A tú, que no et conec encara.
A tu que no t'he vist mai en cap cantonada.
A tu que ens han de presentar, que no sé com et dius ni a què et dediques,
on t'amagues?
Vindràs, oi?
Vindràs a buscar-me sabent que existeixo i anirem directes a ballar un rock.

N'han vingut uns quants, pocs, que no coneixia i s'assemblaven a tu, pero tu no hi eres.
De vegades m'he confós, d'altres no hi vull ni pensar-hi.
No sé qui ets tu ni on vas néixer ni on estàs, que no vens....
de moment no fas tard, encara queda una bona estona, però si no existeixes,
no explicaré mai més contes de princeses als meus fills
ni pensaré que es pot ser tan feliç de trobar a algú per compartir la vida

T'imagino de moltes formes
no sé si ets ros o bru, si toques un instrument o pintes les parets
no sé si t'agradarà com sóc o si voldràs que sigui diferent
tampoc sé si voldràs canviar-me, o si no m'ho diràs mai, i m'hauràs canviat abans que jo ho sàpiga
no tinc idea del que voldràs que fem, ni si t'agrada més el mar o la muntanya
no sé si faràs pastissos i mermelada amb mi o preferiràs veure el futbol amb els teus amics
no sé si educaràs als nens com jo havia pensat o si proposaràs noves teories pedagògiques per a ells

No sé si viatjarem molt o poc
si et cauran bé els meus pares, si a ells els cauràs bé tu
no sé si quan torni de la feina, encara et voldré a casa
i si per la nit tindré ganes de fer-te uns sopresa cada dia
no tinc la més mínima idea del que voldràs que aprenguem junts

Només et demano que no m'enganyis MAI
que siguis sincer
que marxis quan s'acabi
i que m'entenguis
que sàpigues què vull dir quan no ho dic
i que sàpigues quan mimar-me encara que no t'ho demani
jo estaré molt atenta per tu i pel que necessitis

M'agradaria barrejar el nostre amor en varis segles, amb tradicions de tots
i al final embolicar-lo amb un llaç contemporani que s'adequi al nostre temps
no et fallaré mai - si ets tu qui ve a buscar-me-,
pero si em confonc i em pensava que eres un altre
si m'equivoco, tristement, no hi hauràs res a fer, i marxaré qualsevol dia
plogui o nevi, mullat o rellisqui
marxaré enfadada i tristement
em sembla que et doldrà
perquè t'hauré promés coses
però haurà volgut dir que no eres ell

I a tu, el de veritat,
vine algun dia
ensenya'm quina forma tens
crida'm en veu baixa, sóc jo, apropa't sense por
fes-me una senyal
no marxis si em veus distreta, insisteix
avisa'm, porta'm flors o deixa'm un missatge de veu
jo no t'aniré a buscar mai, pero allà on siguem, em sembla que t'esperaré sempre
per començar a viure alguna cosa al teu costat.

No hay comentarios: