Primavera. Flors estampades, festes al jardí, gots amb gel, seguim aquí....i sense aprendre..no 'consigo sacarme de ti ni olvidarte de mi'...canten............- el que t'evoquen les cançons-...¿tenim preu? Si tu el tens, jo no el vull saber. I el meu preu em temo que és tant alt que ara ja ningú trobarà que valgui la pena...¿Que ens passarà avui? Em pregunto (ja no) cada dia... i mai passa res que faci que la borsa baixi....i llavors, sola i amb un somriure mental marxo cap a casa, havent perdut i havent guanyat, perquè cada dia, faig balança...i primavera, anem bé, em penso que anem bé. Deies que el passat et posava nostàlgica, i el que et passa és que el passat encara - no entens com- t'agrada.....però ja no el tens. Ja no està aquí i no es pot reproduir ni intentar d'allargar-lo amb segones versions, el passat, per recent que sigui- sempre et posarà nostàlgica, però no vol dir que ara el volguessis. Perque sempre avui, ho podràs fer millor. I ja n'estàs farta de perdre't entre brises grises i ràpides però escalfades...que et maregen més que t'emporten cap algún lloc. I per preferir, prefereixes continuar sense això. Ja fa dies que t'has deixat d'imaginar bajanades de les grans per culpa d'un segon i una mirada que no busques ni vols rebre, que se't creua i t'ho trastorna, -per cada vegada menys estona- tot. Ja no ho vols això...i saps perquè? Perquè t'estimes una mica més el teu cos, la teva ment, el teu cor i la teva ànima, que la vols lliure de mediocres paraules en clau de mitges mentides, lliure de converses en silenci que ho diuen tot, lliure de començaments sintàctics que egoistes, no acaben mai de plantejar res. No volies això, tampoc. Mai ho has volgut. Però et passa, que tampoc mai, res t'havia descolocat fins a tal punt, per primera vegada hi van haver dies que no ho controlaves tu. Perquè sé que t'has esforçat, no ho dubto, i sé que cada dia a cada hora, tot, o estàs fent millor que abans...però, hazme caso nena, no,no, no, et quedis mai sola en un lloc on puguin passar coses que no controlis tu...encara que el fet de no poder-ho controlar et mantingui allà expectant i amb la boca oberta. Si et passa això, has de marxar. Has de fer les passes més ràpides o posar-te una cançó, o escriure a un amic, o somniar amb l'estiu que vindrà....distreu la teva persona d'aquella persona. De veritat.
Si, ho dius bé. Sé de què em parles, però no puc. Però sé a què et refereixes. Ho faig en un 70% de les situacions, i funciona. Però tenim un forat negre, i espero que em creguis quan et dic que no depèn de mi. Són trobades d'energies. Mai saps si l'energia A tindrà un bon dia per fumar amb l'energia B. ¿Fumaran, se la fumarà, o es fumaran mutuament? Es fomeran(de fúmer.....) mutuament. Si, pots ser quie tinguis raó...Però de vegades sento que si em deixés fluir podria estar-hi 'engabiada' una altra vegada, com si no volgués recordar que allò no em va fer bé. I llavors és quan intento discernir entre les persones que m'han fet sentir de manera semblant i les que no.....i diria que aquí tenim i vivim el cas més extrem. Suposo que és una qüestio de pols. M'atreveixo a afirmar que des de fa temps ningú era capaç de per la seva sola presència evocar-me tantes facetes....algú que no vols que odies, que detestes, que esgarraparies, que li trauries els ulls si visquessis en un comic, algú.....que malgrat no vulguis i no t'agradi, sigui capaç de perturbar la teva persona i entrar-hi ben a dins...i descobrir coses que hi ha molt ben amagades. No perilloses, si sinceres. I a aquesta capacitat de penetrar ments és al que li atorgues més poder i admires, vergonyosa. Tret d'això i de quatre tonteries producte de tenir un imaginari semblant, ets feliç i no vols (per favor!) que aquesta persona et faci perdre més temps. Només que algun dia, de nit, et preguntes...¿i com hagués sigut? I...... I després d'una estona, et respons: una merda contaminada en la que viure acompanyat d'una persona que per ser feliç ella, acabarà amb tu, i una persona a la qual per estimar-la tu, et deixaries d'estimar a tu....per destrossar-li la vida a ella. Va.......anem, que ja està fet el dinar...
No hay comentarios:
Publicar un comentario