“La mort t’ha fet escac i mat sense retop…, I de retop a mi, des del fons del mirall….”

Ara saps que la mort no és morir-te
sinó que mori algú estimat.
La teva pròpia mort
no et convida al tètric espectacle:
te'n fa protagonista, i deu ser trist.
Però més trist és veure l'agonia lenta d'algú que estimes,
com el costan conegut es degrada i malmet"…
"Clames llavors als déus i contra els déus inútilment…

ANÒNIM






Y uno aprende...
Y uno aprende a construir todos sus caminos en el hoy,
porque el terreno del mañana es demasiado inseguro para planes…..
y los futuros tienen una forma de caerse en la mitad….

Y uno aprende….
que realmente puede aguantar,
que uno realmente es fuerte,
y que con cada adiós uno aprende.

Jorge Luis Borges