aquest caramel ja no és dolç...

com no sé dir-ho d'una altra manera, ni fer-ho, ni transmetre-ho, ni expressar-ho, ho apunto en aquesta finestra perquè quedi escrit i no ho oblidi mai: mai més.....tia, no et donguis la oportunitat mai més, ets tu qui la busca de vegades i no la vols, mai més, fes-ho! fes-ho i sortiràs endavant, sinó, t'enfonsaràs. Estàs ja més amunt, només cal no decaure. No caiguis, no t'ho creeis, no ho vols, ho repudies, estàs cabrejada amb tu mateixa. I això et fa cabrejar més. què vols, què busques? No és això, està aprop i lluny, però no és això, petita. No ho agafis ni t'hi atansis, ni t'apropis ni ho oloris ni t'hi arrapis. Ni se't acudeixi. Va! per favor, no ho facis. Sobretot, que és dolent, aquest caramel ja no és dolç, s'ha fet malbé, el sucre es va passar, mirar l'envoltori, es nota, i l'has provat? no té el gust que hauria de tenir....tira'l. Si no el tires, et sentarà malament i pots agafar alguna cosa dolenta.......no pots amb ell, no es pot digerir....no sé com convence't...has de sortir d'aquí, encara que només hi tinguis la punta del peu.....treu-la abans no es faci massa tard.