jueves, 29 de marzo de 2007

Ben....Ven!!!

Ben Harper empezó a tocar la guitarra acústica a los 7 años, aunque sus primeros acordes los aprendió tocando la guitarra de su madre Ellen, cuando tenía 3 años. Lo que se entiende teniendo en cuenta que en su familia la mayoría eran músicos, su madre cantaba y tocaba la guitarrra, su padre era percusionista. Una vez en el colegio, Ben hace de la guitarra el instrumento oficial de la asignatura de música, teniendo ésta como su práctica principal. Así pues, comienza a esbozar su propia música, dándose a conocer con numerosos conciertos por toda el área de Los Angeles. En 1992 firmará con Virgin Records y todavía desconocido, comenzará su carrera musical. Su música no es fácil de clasificar, Ben Harper posee un estilo realmente indefinible, con letras transcendentales y cargadas de emotividad que abordan temas como la paz, dios y la religión, el medio ambiente o la política, a nivel conflictivo y con connotación reivindicativa. Crece escuchando soul, folk, blues, r&b, reggae, hip hop, jazz y country entre otros, dándole un estilo muy particular a su música. Su evolución le ha llevado a introducir ritmos urbanos y sonidos étnicos, llegando a grabar versiones de Led Zeppelin, The Verve o Marvin Gaye, sin perder por ello su tono apasionado ni su vitalidad.

Make me feel like a beggarMake me feel like a thiefMake me feel like a battle, that cannot end in peaceMake me feel like running, as if Ive lost my nerveMake me feel like crying, tears I dont deservePlease bleedSo I know that you are realSo I know that you can feelThe damage that youve doneWho have I becomeTo myself I am numb, I am numb, I am numbIs this really living? sometimes its hard to tellOr is this a kind of gentler hell? Turn out the lightsAnd let me stare into your soulI was born and bled for you to holdPlease bleedSo I know that you are realSo I know that you can feelThe damage that youve doneWho have I becomeTo myself I am numb, I am numb, I am numbNever said thank youNever said pleaseNever gave reason to believeSo as it standsI remain on my kneesGood lovers make great enemiesPlease bleedSo I know that you are realSo I know that you can feelThe damage that youve doneWho have I becomeTo myself I am numb, I am numb, I am numb...




Em fas sentir com un homeless
Em fas senbtir com un lladre
Em fas sentir com una batalla
Que no pota cavar en pau

Em fas sentir com si volgues córrer
Com si haguñes perdut els nervis
Em provoques ganes de plorar
Llágrimes que no mereixo treure


Si us plau sagna
Aixa sabré que ets real
Aixi sabré que pots sentir
El dolor que has provocat
En el que m’ha convertit
Per mi mateix no soc res
No soc res, no soc res
Això es vida?
Algunes vegades es difícil de dir
O es tot una versió dolía de l’infern
Apaga els llums
I deixe’m mirar dins la teva anima
He nascut i he sagnat per tu, per conservar-te.
Si us plau sagna
Aixa sabré que ets real
Aixi sabré que pots sentir
El dolor que has provocat
En el que m’ha convertit
Per mi mateix no soc res
No soc res, no soc res

Mai dones les gracies
Mai dius sis plau
Mai dones una raó per creure
Si aixo seguéis Aixa
Jo em quedo de genios
Perquè bons amants fan grans enemics

Si us plau sagna
Aixa sabré que ets real
Aixi sabré que pots sentir
El dolor que has provocat
En el que m’ha convertit
Per mi mateix no soc res
No soc res, no soc res

Si us plau sagna
Aixa sabré que ets real
Aixi sabré que pots sentir
El dolor que has provocat
En el que m’ha convertit
Per mi mateix no soc res
No soc res, no soc res

1 comentario:

Chair de fleur dijo...

Su música si que es fácil de clasificar, ni más ni menos que:
Great Black Music.